Les pissarres digitals a la ZER del Sió

Avui, buscant informació sobre les pissarres digitals, he trobat el bloc d'una noia on ens explica la seva experiència en una escola, concretament a la ZER del Sió, on tots els nens treballen amb aquest aparell, fins-hi tot els més petits.

En el bloc se’ns descriu una activitat que han realitzat els alumnes i em sembla molt interessant que les escoles utilitzin aquests recursos. Sovint es diu que tanta tecnologia no ens portarà res de bo, però jo crec que disposar d'un material com aquest és molt positiu. És una manera còmoda de no haver de dur carpetes carregades de fulls d'exercicis, a més així els nens coneixen alternatives al paper i al llapis.

Penso que és una manera més divertida d'aprendre i que motiva molt més als estudiants. A més, aquests nens tindran uns coneixements informàtics i de noves tecnologies bastant més alts que el de alumnes que utilitzin els recursos convencionals.

Aquesta pissarra els permet fer totes les feines diàries fins i tot l'activitat del conte viatger que molts fem fer a les escoles.

La tabla substitueix la gran majoria de les assignatures i, pel que he pogut veure en les fotos, és molt còmoda de portar, no ocupa un espai excessiu i no distorsiona l'ambient de la classe, la mestra pot fer la assignatura com si ho fes amb els llibres de text.

Poden treballar amb molta més facilitat tot el que estigui relacionat amb noves tecnologies, tenen un accés molt fàcil a Internet i connexió wi-fi. Totes les pissarres es poden connectar amb un ordinador central que hi ha a l’aula i amb el canó que projecta les tasques perquè tots ho puguin veure.

Sovint és complicat obtenir aquests recursos, però per poc que sigues m’agradaria que a les escoles hi hagués un parell d’aquestes pissarres. Encara que no tots en poguessin tenir seria una bona manera de començar a donar a conèixer aquest recurs i treure’n profit.

A continuació teniu un video on podreu veure com utilitzen la pissarra digital en una escola de Teruel:

El fenomen Pressing catch

Com bé sabreu hi ha un programa de lluita lliure que rep el nom de Pressing catch i, crec que es mereix una entrada al bloc, però no pas per dir-ne coses positives.


No se quants de vosaltres haureu notat que els alumnes de l'escola on heu fet pràctiques o fins-hi tot a l'escola on treballeu, els nens i nenes juguen a imitar els protagonistes d'aquest programa i crec que per això es mereix unes paraules.



El programa Pressin catch, tracta de personatges que teatratlitzen combats de lluita lliure. Cada un d'ells té un nom i unes característiques que el distingeixen de la resta de lluitadors.


Considero que és un programa que mostra la violència per la violència i, que a més s'emet en horaris infantils, quan el programa ja no hauria d'anar destinat a aquest públic. Però a més dels horaris d'emissió, ara els nens i nenes es poden fer la col·lecció de cromos i comprar samarretes dels personatges.


A les aules i a l'hora del pati nens i nenes, (dic també nenes perquè elles també miren el programa) generen lluites entre ells, esvaloten al grup classe, criden el nom dels personatges i dels atacs que fan cadascun d'ells...El problema ve quan un d'ells pren mal i s'ha de donar alguna explicació a les famílies. Perquè es clar les famílies tampoc en surten indemnes de tot això.


Els pares i mares es queixen perquè s’elimini aquest programa però, resulta que ells són els primers que deixen als seus fills que els vegin, llavors com volen que es trobi una solució, si entre ells es contradiuen?

En el seguen article de diari Avui, trobareu una de les opinions que es fa sobre els programes conflictius que s'han emes per televiso. Veureu que al llarg de la història han aparegut programes que també van despertar la polèmica entre pares i educadors, un d'aquest seria Bola de drac zeta. Recordo que a l'escola a vegades ens renyaven per jugar a imitar els personatges i fins i tot des de casa a vegades no ens el deixaven veure.

També he estat llegint altres diaris, concretament el periòdico, on s'ens explicava, que una escola que utilitzava com a eina diaria, una tablet pc, els alumnes havien posat com a fons d'escriptori personatges del programa.

Penso que la solució seria que la emissió d’aquest programa fos a altes hores de la nit, quan se suposa que els nens ja dormen. I posats a fer, potser també el podrien eliminar, perquè no aporta cap mena de moralitat ni d’aprenentatge per als seus espectadors.
A mi em recorda a les lluites de gladiadors, on els combats s’organitzaven per tenir entretingut el poble, doncs a qui, tot i ser un teatre sembla el mateix.

Es suprimeix el batxillerat nocturn!

Com ja haureu sentit, perquè ha sigut una notícia amb bastant ressò, es redueixen els instituts que ofereixen el batxillerat nocturn de manera presencial, per passar a fer aquests estudis ha distància. Ha estat una proposta que ha suscitat bastant de descontent entre els joves que estan cursant aquest tipus de batxillerat.

Segons Ernest Maragall, aquesta nova proposta millorarà la situació i els estudis dels alumnes. Afirma que s'ha dut a terme perquè hi ha un alt dèficit d’assistència en aquesta modalitat.

Això ha ocasionat diverses opinions. Hi ha alumnes que creuen que això no els soluciona res, que més aviat els complica la situació, i d’altres que s'hi han mostrat totalment receptius

En les declaracions que va fer Ernest Maragall al Parlament, afirma que dels 46 centres que fins ara oferien el batxillerat nocturn presencial, només l’oferiran 26. La resta iniciaran la nova proposta amb el suport de l’ICO, que oferirà 10 centres de referència per a aquest batxillerat.

Decàleg dels professors

Avuí he llegit al bloc Educa't Educa'm el decàleg que haurien de seguir els professors quan estiguin a l'aula mab els seus alumnes. És molt bo i us escric uns quans perquè pogueu llegir-los.

1. Nunca comuniques a tus alumnos los objetivos de la asignatura, si es que alguna vez los has pensado, Los alumnos podrían llegar a darse cuenta de que la asignatura es inútil.

2. La información es una fuente de poder: si no quieres perderlo, mantente siempre en una cierta ambigüedad. No des normas claras, ni mucho menos digas qué y cómo vas a evaluar. Te expones a perder autoridad o que tus alumnos dejen de venir a clase (¿por qué iban a hacerlo?). Cuanto menos te definas estarás más a salvo de las críticas.

4. Convierte tus clases en clase de dictado. Cuanto más copien tus alumnos, mejor, y cuanto más deprisa, mejor todavía: así no habrá tiempo para preguntas inútiles o incómodas. Además, si las cosas van mal, se deberá siempre a los malos apuntes, no a tus malas explicaciones.

7. No caigas en la tentación de utilizar artículos de periódicos, revistas, vídeos, páginas web o blogs que tengan que ver con tu asignatura, ni mucho menos utilices un blog con tus alumnos o aproveches la información disponible en Internet. Mantén el prestigio de la ciencia pura.

8. Nunca confíes en la motivación de tus alumnos ni en su capacidad de aportar algo que merezca la pena. Si estudian es porque no tienen otra cosa mejor que hacer.9. Convéncete de que somos pobrísimos y de que la escasez de medios nos impide hacer las cosas mejor. Fotocopiar sale carísimo. Si en tu centro hay posibilidad de utilizar Internet, ordenadores, cañones u otros cachivaches tecnológicos, no lo hagas: esos juguetes infantilizan la clase.

10. Cuando no puedas echar la culpa a los alumnos de lo mal que van las cosas, échasela al sistema. Los profesores somos ciudadanos por encima de toda sospecha.

És bastant divertit, imagineu-vos un professor així?

La Viquipèdia supera els 100.000 articles.

El dimarts 6 d'aquest mes, a la classe d'NTAE, em vaig assabentar que la Viquipèdia havia superat els 100.000 articles.

Recordo que a l'escola i a l'institut, fer un treball amb informació extreta d'aquesta enciclopèdia lliure no estava ben vist per part dels professors. Sempre ens deien que extreure'n informació no estava bé perquè no era de fiar o bé no era bona. Per als professors, la Viquipèdia era com cercar informació al Rincon del bago, i si per casualitat hi havia part del teu treball amb informació extreta d'allà et senties malament.

Però ara, són els mateixos centres educatius els que omplen la enciclopèdia amb els seus articles, i això em sembla molt bé.

Estic d'acord que aquest tipus d'informació digital a vegades és víctima d'adulteracions i, per això, penso que es important tenir una doble opinió de la mateixa informació, extreta de diferents fonts.

És una enciclopèdia oberta a tothom on tots hi podem aportar el nostre granet de sorra posant-hi articles.

En fi, penso que la Viquipèdia és una bona font d'informació i, animaria a la gent que no s'atreveixen a consultar-la a que ho facin! A més ara s'està realitzant una marató de la Viquipèdia, en la que tots podeu participar deixan't-hi el vostre article.

La Carta de Compromís

LA carta de compromís. Avantprojecte de la nova Llei d'Educació (LEC)

Fa un parell de dies vaig llegir una notícia al diari El Periòdico, on es deia que els pares hauríen de signar un contracte amb les escoles, anomenada carta de compromís. Aquest nou propòsit sorgeix de l'avantprojecte de la primera Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Els compromisos serien, la puntualitat, la implicació en les tasques de l'escola, el respectar les decisions que prenguin els mestres...

A primera vista la notícia em va sobtar bastant, la veritat és que és molt xocant que s'hagi d'arribar a aquests extrems perquè els pares prenguin un paper significatiu en l'educació dels seus fills. Amb aquest artícle et dona la sensació que si no se'ns imposen les coses no ho fem per voluntat pròpia.

La veritat és que els pròpis professors ja intenten acostar els pares a les escoles, fan tot el possible perquè s'assaventin del que es fa mitjançant circulars, notes a l'agenda dels alumnes etc.

Tot i que sembla una proposta bastant dura, ja hi ha paísos on funiciona i els resultats han estat positius.

És important esmentar que encara no se sap quina mena de penalització tindràn aquelles famílies que no compleixi els acords, però un dels càstigs seria l'expulsió del alumne.

El Dreamweaver, el Fireworks i l'Audacity

Fa un parell de setmanes que hem començat, des de l'assignatura de NTAE, el treball de les bones pràctiques.

El treball consisteix en fer una pàgina web que contingui el treball de la nostra bona pràctica, i ho farem a partir de l'editor de pàgines web dream weaber. Vui recordar que també existeixen altres editors de pàgines web com el Front page.

El Dreamweaver, anomenat oficialment Adobe Dreamweaver, és una eina de desenvolupament per a web. Va ser creat per Macromedia com un editor de pàgines , tot i que poc a poc va anar incorporant suport per altres tecnologies web com CSS, JavaScript i recentment suporta llenguatges de programació de servidor (Server-side scripting) com ColdFusion, JSP, PHP, etc.

Dreamweaver permet disposar de vistes prèvies en múltiples navegadors, sempre que estiguin instal·lats a l'ordinador.

Tot i la sensillesa del programa considero que m'ha costat bastant poder acabar la meva pàgina web. En part he de dir que jo tampoc vaig seguir les indicacions del professors, com ara be, fer la feina a classe, si no que me la vaig endur per acabar-la a casa i és per això que després vaig tenir problemes.

A part d'aquest programa hem utilitzat l'editor d'imatges Fireworks. Considero que és un programa bastant fàcil d'utilitzar.

Macromedia Fireworks és un programa informàtic de retoc d'imatges de la companyia Macromedia, és una aplicació en forma d'estudi i está enfocat en la creació i edició de gràfics per a internet.

Amb Fireworks, em canviat el tamany de les imatges obtingudes a les escoles de pràctiques, perquè quadressina les pàgines web.

I per últim, l'Audacity. Amb aquest programa em enregistrat la nostra veu que, tot seguit incorporariem a les gravacions de video. Hem aprés a fer que les nostres grabacions se sentíssin amb un so més net, també hem aprés a retallar-les i enganxar-les per finalment fer-ne un muntatge. Recordeu que per poder exportar les vostres grabacions de veu necessiteu la biblioteca LAME.

Aquests són els tres programes que durant l'assignatura d'NTAE he aprés a utilitzar. Fins ara no els havia utilitzat mai, tot i que n'havia sentit a parlar.